Desfilada 2008. Bé, conque no tenia fotos de la desfilada, per poder pujar-ne una, he buscat una fotografia d'una desfilada més, de les que fan bastant sovint. Més concretament aquesta foto pertany a la passarel·la Cibeles (m'ha fet gràcia posar-ho).
La nostra desfilada va anar força bé al final, però com la desfilada 2007 cap. Molta gent , molts nervis, molts crits.. i tot plegat per aconseguir superar un repte que se'ns va plantejar tot just farà 4 o 5 mesos.

El fet que fa que aquesta i totes les desfilades que es fan a centres educatius tinguin un significat diferent al que correspondria a la definició de desfilada és el pròpi sentiment. La il·lusió i les ganes de superar-se, d'organitzar-se i de poder sentir després com et feliciten per haver fet la teva feina tan ben feta, és el que dóna a la desfilada un significat propi, que fins hi tot pot arribar a allunyar als alumnes de l'objectiu principal que els mou a fer-la: guanyar diners per al viatge.
Tothom pensa que no sortirà bé, que s'equivocaran, i tot i que als assajos s'equivoquin una i una altra vegada, una vegada a sobre l'escenari fan visible tot l'esforç i la il·lusió que han viscut per a que el públic pogués gaudir d'una bona estona, i com no, per a poder escoltar, repeteixo, elogis i felicitacions que encara els realcin més.

Són els seus dies, les seves il·lusions i les seves forces, moltes coses bones per a poder amagar-les. Necessitat de fer descobrir als altres quina bona obra has aconseguit fer; és cert que tota persona quan fa un descobriment (més o menys important, això depèn del punt de vista) el fa seu, però tard o d'hora acaba volen mostrar als altres què a descobert, és a dir sentir-se valorat per l'esforç fet i tenir la sensació de superioritat (entès com a satisfacció personal) comparat amb els altres.